Activitats Recents

Visita a Can Vidal de Montpalau, al municipi de Ribera d’Ondara.
El mes de febrer, durant l’excursió als Castells de Foixà, mentre dinàvem, en Miquel i la Núria ens van proposar fer una visita a la seva casa pairal, Can Vidal de Montpalau.
La nostra associació va organitzar la visita el passat 9 de maig. El grup estava format per membres de Castells Catalans i alguns amics de la família Vidal.
La façana presenta dos volums que sobresurten com si fossin torres, amb unes galeries laterals, i al centre hi ha la porta principal de la casa, amb una inscripció a la clau de volta del portal.
En Miquel ens va fer una visita guiada començant per la part més antiga de l’edifici: la bodega, on encara es poden veure inscripcions a les bótes datades de 1619, situades a l’espai que els veïns anomenen “la torre antiga”.
Després vam pujar per l’escala actual, que dona accés a un vestíbul ple de records familiars i petits detalls de la història dels Vidal.
La visita va continuar per diverses sales, totes molt cuidades i conservades amb gran sensibilitat: mobles antics, retrats familiars, llits i objectes quotidians que anaven apareixent mentre passàvem gairebé sense adonar-nos-en d’una sala a l’altra, sovint sense passadissos.
Més tard vam baixar per l’escala fins a una gran sala plena de retrats i pintures dels segles XVII i XIX. Per als bibliófils, el moment més esperat va ser la biblioteca familiar, una estança plena de llibres enquadernats en pergamí.
Però el millor de la visita no van ser només els llibres ni les sales, sinó en Miquel mateix, que ens va transmetre amb entusiasme la història de la seva família, la seva relació amb la comunitat i la importància econòmica i social que els Vidal van tenir a la comarca. Tot això documentat amb informació procedent de l’arxiu familiar.
L’edifici està integrat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Bibliografia: Arrelats: Masos, masies i families antigues de catalunya, lÀran i Andorra. Xavier Cortadelles, Jordi Pujadó e Ignaci Revés. Ed Sidilla, 2023. “Preserven un antic cofret on desaven els diners que havien de servir per ben casar les filles de la casa i també les altres noies del poble. Tradicionalment havien viscut del blat i de la vinya, en aquell temps en què a la Segarra hi havia ceps. Entre els seus avantpassats hi ha un dels fundadors del Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca i també van fer créixer una empresa cervesera: San Miguel”.

El passat 1 de març l’Associació ha organitzat conjuntament amb el grup Estrella de BNI BCC una sortida cultural a Vilallonga del Camp (Tarragonès), amb l’objectiu de conèixer de prop el patrimoni històric i cultural vinculat a la figura del metge Pere Virgili, així com de compartir un espai de convivència entre els participants.

Museu-Arxiu Doctor Pere Virgili

La jornada es va iniciar amb la visita al Museu-Arxiu Doctor Pere Virgili, situat a l’edifici històric de Cal Roso, una casa catalogada dins l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Aquest espai acull una exposició dedicada al doctor Pere Virgili (1699-1776), considerat el pare de la cirurgia a Espanya per la seva contribució a la creació dels primers col·legis de cirurgia.

El museu ofereix un recorregut dividit en dues plantes. A la primera, s’hi presenta una interessant mostra etnològica amb objectes dels oficis tradicionals del segle XVIII, com el boter o el minador, així com activitats preindustrials vinculades al tèxtil i a la producció d’aiguardent.

La segona planta està dedicada íntegrament a la figura de Pere Virgili, amb una destacada col·lecció d’instrumental quirúrgic dels segles XVIII i XIX, llibres de medicina i materials docents com motllos anatòmics de cera. Un dels elements més singulars és la recreació a escala real d’una infermeria d’un vaixell del segle XVIII, que permet entendre les condicions de la pràctica mèdica de l’època.

Visita a l’església de Vilallonga del Camp

La visita va continuar a l’església de Sant Martí de Vilallonga del Camp, un edifici protegit com a bé cultural d’interès local i situat en un dels punts més destacats del municipi. Es tracta d’un temple de grans dimensions, amb planta de creu llatina i tres naus, construït amb grans carreus i maçoneria.

La façana respon a un estil academicista, amb un frontó sostingut per columnes i pilastres decorades amb motius d’acant, tot i que resta inacabada, igual que un dels campanars previstos en el projecte original. L’única torre construïda acull el rellotge del poble. Al frontis encara es conserva, tot i que deteriorada, una pintura que representa l’escena de Sant Martí compartint la capa amb un pobre.

El projecte data de finals del segle XVIII (1794), seguint models acadèmics influïts per l’arquitecte Ventura Rodríguez. La primera pedra es va col·locar l’any 1795. A l’interior, destaca l’altar, restaurat després de la Guerra Civil, amb un conjunt de pintures i escultures de caràcter simbòlic vinculades al poble i als seus patrons.

Jornada de germanor a Fontscaldes

La jornada es va cloure amb una tradicional calçotada a Fontscaldes, moment que va servir per reforçar els vincles entre els participants en un ambient distès i festiu. La degustació de calçots, acompanyats de salsa romesco i altres productes típics, va posar el punt final a una sortida marcada per la cultura, la història i la convivència.

Aquesta activitat s’emmarca dins la voluntat de l’Associació de Castells Catalans de promoure el coneixement del territori i del seu patrimoni, tot fomentant alhora espais de trobada i cohesió entre els seus membres.

Situat al Baix Empordà, el Castell de Foixà destaca per la seva importància geoestratègica com a punt de control de les vies de comunicació des de l’època romana. La seva posició elevada permet un domini visual privilegiat del territori, fet que explica el seu origen com a torre de vigilància i la seva posterior evolució fins a esdevenir castell.

La visita va tenir lloc el passat 14 de febrer i va comptar amb la participació d’arquitectes, especialistes en castells, arqueòlegs, veïns de la comarca i membres de BNI BCC (Business Network International Barcelona Ciutat Centre).

Al llarg de la seva història, el castell va ser centre del poder feudal i va pertànyer, entre altres, a la família Rocabertí. Culturalment destaca el literat Jofre de Foixà.  La darrera família noble vinculada fou la del comte de Foixà, un títol ja no feudal concedit al segle XIX.

Un dels principals atractius de la visita va ser la descoberta de la història de l’edifici, la seva arquitectura i la riquesa cultural que transmet. Ens van rebre l’arquitecte Enric Mir i la seva esposa, Carla Habif Hassid, que van oferir una explicació exhaustiva i profunda sobre l’evolució del castell, sempre contextualitzada dins les diverses línies de comunicació de cada època històrica.

Després de la visita, el grup —format per més de quaranta persones— es va traslladar a Sant Martí Vell per gaudir d’un dinar al restaurant Sant Martí. Allà vam celebrar la diversitat dels assistents degustant plats com arròs amb botifarra negra, melós de galta de vedella amb reducció de ratafia i patata confitada, llobarro al forn amb patata, ceba i tomàquet, crema catalana i altres delícies.

Testimonis d’alguns assistents:

“Moltes gràcies per l’organització. Les explicacions, molt enriquidores.”

El divendres 14 de novembre, una vintena de membres de l’Associació de Castells i Edificis Singulars van participar en una visita cultural a Sant Sever, amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement del poc barroc que es conserva a la ciutat de Barcelona.

La visita va permetre descobrir un espai molt interessant i encara força desconegut, que destaca pel seu valor patrimonial i artístic dins del context urbà barceloní. Sant Sever és un exemple singular d’arquitectura barroca que sovint passa desapercebuda, però que aporta una gran riquesa històrica i cultural.

Durant la trobada, els participants van poder conèixer en profunditat el significat i la importància dels elements barrocs que s’hi conserven, així com el procés de restauració, que s’ha finalitzat enguany, posant en valor el conjunt i garantint-ne la preservació per al futur.

La visita va ser valorada molt positivament pels assistents, que van destacar tant l’interès del lloc com la importància de donar a conèixer aquest tipus de patrimoni, sovint poc visible però essencial per entendre la història arquitectònica de Barcelona.

El nostre president, Borja Querol, es va reunir amb membres de la junta d’aquesta entitat i els va mostrar el darrer exemplar de Castrum. Des de la Reial Societat van mostrar un cop més gran interès pel seu contingut.
Aquestes bones acollides son les que ens confirmen i estimulen a seguir treballant per una revista de gran qualitat.

El passat 4 d’octubre vam compartir una jornada a la recerca de búnquers de la «Línia P» en el terme de Toses (Ripollès), al costat de les ruïnes de l’antic Castell de Toses (en el puig de la Banderola) i en els plans i boscos propers, entre la carretera N-260 i la frontera, on vam trobar nius de metralladora i assentaments artillers, ben integrats en l’entorn, completament camuflats, parcialment recoberts de pedra, amb unes espitlleres esgraonades. En alguns casos els accessos a l’interior eren difícils donat la degradació natural de les trinxeres d’accés excavades, o per haver-se colgat de malesa.
Aquesta jornada va ser possible gràcies a la generositat dels germans José Miguel i Carlos Yzaguirre, donat que els elements defensius, construïts entre 1943 i 1954, es troben en terrenys de la seua propietat, i ells ens van guiar per a trobar-los.
Aquests elements defensius formen part de la «Línia P», també coneguda per «Línia Gutiérrez» i «Línia Pérez», que anava des de la Mediterrània fins al Golf de Biscaia al llarg del Pirineu espanyol, i es va construir per a evitar una possible invasió aliada des del nord, donat que la posició d’Espanya va ser durant els primers anys de la Segona Guerra Mundial volgudament equívoca i per això hi havia possibilitats de patir represàlies. La línia mai no es va acabar, i no va entrar en funcionament mai, però durant decennis va ser una infraestructura que es volia mantenir en secret, inspeccionant el seu estat de forma regular.

Aprofitant l’estada a Belchite, l’endemà al matí, membres de l’Associació de Castells Catalans i Edificis Singulars vam tenir l’oportunitat de visitar el Museo de Momias de Quinto, el primer museu de mòmies de tot l’Estat. És un espai únic que conserva i difon un patrimoni tan excepcional com delicat.

Durant la visita, vam estar acompanyats per la guia del Museu i per l’historiador encarregat del fons i la recerca, amb qui vam poder conversar llargament sobre la gestió, conservació i difusió d’aquest llegat patrimonial tan singular.

La trobada ens va permetre estrènyer llaços institucionals i obrir la porta a futures col·laboracions entre el Museu i la nostra Associació, amb l’objectiu compartit de donar a conèixer, protegir i posar en valor el patrimoni històric i cultural.

Aquesta experiència reforça la nostra voluntat de teixir xarxes amb altres institucions i d’aprendre de bones pràctiques que, sens dubte, enriquiran la nostra tasca en la preservació i difusió dels castells i edificis singulars del nostre territori.

El primer cap de setmana d’agost, un grup de membres de l’Associació de Castells Catalans i Edificis Singulars vam tenir l’oportunitat de visitar el poble vell de Belchite, un dels conjunts patrimonials més impactants de la Guerra Civil.

La visita va ser guiada per Alfonso Fanjul, arqueòleg responsable de les excavacions d’estiu, que cada any dirigeix els treballs al jaciment. En aquesta campanya hi participaven estudiants universitaris provinents dels Estats Units i d’Austràlia, que col·laboren en la recerca i documentació del lloc.

Durant el recorregut, vam tenir el privilegi de conèixer en primícia el descobriment més destacat de l’estiu: la localització de l’antiga Sinagoga de Belchite. Es tracta d’un espai fins ara desconegut, que aporta una nova dimensió històrica i cultural al poble desaparegut i que obre la porta a futures línies d’investigació sobre la comunitat jueva a la zona. Concretament es van trobar restes d’una “teva”, un estratosféricas de la “bimah” o tribuna d’oraciói.

Segons ens va explicar Alfonso Fajul, la notícia serà presentada oficialment al setembre per les autoritats aragoneses, coincidint amb els actes de difusió dels resultats de la campanya.

Per a la nostra Associació, va ser una experiència única poder presenciar un moment tan rellevant de la recerca arqueològica i constatar com el patrimoni continua oferint sorpreses i coneixement.

Durant la jornada vam visitar uns búnkers de la zona i veure de lluny el camp de concentracio de la “petita Rússia”.

Com cada inici d’estiu, l’Associació de Castells Catalans i Edificis Singulars presenta una nova edició de la seva revista Castrum. Aquest 2024 arribem ja a la tercera edició, consolidant un projecte editorial que vol esdevenir referent en la divulgació i l’estudi del nostre patrimoni.

La revista destaca per la qualitat dels seus continguts i pel rigor dels seus autors, que comparteixen investigacions i reflexions de gran nivell sobre castells i edificis singulars del nostre territori i més enllà.

En aquesta edició, els lectors hi trobaran:

• Un estudi sobre el Castell de Salses, joia estratègica entre Catalunya i Occitània.
• Un sentit record a Amador Rubial, referent indiscutible de la castellologia.
• Un article dedicat al Castell de Sant Gervàs, emblema del Pallars Jussà.
• La Fortalesa de Sant Julià de Ramis, peça clau de la defensa de Girona.
• La història del Cavaller de Vidrà.
• I un recorregut per Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, un dels monestirs més destacats de Ponent.

Amb Castrum, l’Associació reafirma el seu compromís amb la recerca, la difusió i la posada en valor del patrimoni castellològic i arquitectònic.

La revista està disponible per als socis i col·laboradors de l’entitat, i vol esdevenir un espai de trobada entre investigadors, amants de la història i defensors del nostre patrimoni.

El passat dissabte 31 de maig, membres de l’Associació Castells Catalans i Edificis Singulars van gaudir d’una jornada molt especial amb la visita al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, un dels espais patrimonials més emblemàtics del nostre territori.

La trobada va començar amb una visita guiada a les diferents estances del monestir, on els assistents van poder descobrir la riquesa històrica i arquitectònica d’aquest indret carregat de simbolisme. El guia va oferir una explicació amena i rigorosa, despertant l’interès de tots els participants.

Després de la visita, es va celebrar un dinar de germanor que va esdevenir una excel·lent oportunitat per reforçar vincles entre els membres de l’associació. L’ambient va ser molt agradable, distès i participatiu, i no hi van faltar bones converses ni oportunitats de networking entre els assistents.

Una jornada rodona, marcada per la cultura, la convivència i el bon ambient, que sens dubte ha deixat ganes de repetir.